Notícies

El Monument dels esprinters (que no sempre guanyen els esprinters)

110 primaveres

La Milano-Sanremo, també coneguda en italià com la Classicissima o la Primavera, arriba enguany a la seva edició 110. La cursa es celebra des de l'any 1907, i només s'ha deixat de córrer al 1916, per la Primera Guerra Mundial, i al 1944 i 1945, per la Segona. És el primer dels cinc Monuments, al costat del Tour de Flandes, la Liège-Bastogne-Liège, la Paris-Roubaix i Il Lombardia. Història pura.

293.41 km

Es tracta de la jornada ciclista més llarga del World Tour, amb diferència. El recorregut de la Milano-Sanremo, tot i que ha anat variant més que el d'altres Monuments, es caracteritza per ser el més llarg, però també el menys escarpat dels cinc. De fet, es tracta de l'ocasió ideal per als esprinters de poder-se portar un Monument. La major cota és el Pas del Turchino, que es troba a gairebé 150 km de meta i no comporta grans dificultats: Són 25 km a l'1,4%, que en les últimes rampes arriben al 5,7%.

**3,7 km **

3.7 km a 3.7% de pendent mitjana. Són les dades gens impressionants d'il Poggio di San Remo, el petit turó que es corona a 5,3 km de meta, i la rampa màxima és del 8%. És obvi que la dificultat no resideix en la cota en si, sinó que el quid de la qüestió és com porti cada ciclista els gairebé 300 quilòmetres a les cames. A més, la carretera estreta i la seva proximitat a meta fan que un atac abans de coronar, realitzat per un especialista en el descens, sigui difícil de controlar pels equips dels esprintadors. Això és exactament el que va fer fa dos anys Peter Sagan (1200) vestit d'arc de Sant Martí, tot i que es va endur amb ell a Julien Alaphilipe (1200) i a Michael Kwiatkowski (1200), qui acabaria portant-se la victòria en l'esprint a 3.
L'any passat, Vincenzo Nibali (800) va atacar exactament al mateix lloc, just abans de coronar i, en solitari, amb un descens de superclasse, va aconseguir guanyar el pols al gran grup desbocat, donant lloc a una de les grans imatges de la temporada : Nibali celebrant la victòria amb tots els homes ràpids tan sols 1 metres per darrere. El tauró de Messina mossegava una altra vegada.

2 anys sense esprint massiu

Els grans velocistes porten dos anys sense guanyar el Monument dels esprinters, per aquest motiu el cartell va incloure gairebé totes les grans figures del pilot internacional. Els favorits, els de sempre: Sam Bennet (1200), Elia Viviani (1200), Fernando Gaviria (1200), o Caleb Ewan (1200), sense descartar altres velocistes com Sonny Colbrelli (1000), Matteo Trentin (800), Giacomo Nizzolo (800), Sacha Modolo (800) o Nacer Bohuanni (600), per citar alguns. Arnaud Demare (1200), John Degenkolb (800) i Alexander Kristoff (1200) són a la startlist i ja saben el que és guanyar una Milano-Sanremo (2016, 2015 i 2014, respectivament).

Entre els que els poden aigualir la festa podem nomenar al vigent campió Vincenzo Nibali (800), al sempre temible Peter Sagan (1200), al campió del Món Alejandro Valverde (1200), al classicòman Greg Van Avermaet (1200), al mag Julien Alaphilipe (1200), o al kazakh Alexei Lutsenko (600) que està súper en forma i té les qualitats per guanyar als millors, com va demostrar l'altre dia a la Tirrena-Adriàtica imposant a l'esprint a Primož Roglič (1200) i a Adam Yates (1000) després de caure dues vegades anant escapat en solitari.

51 victòries italianes

Tot i que el belga Eddy Merx encapçali el palmarès amb set triomfs (1966, 1967, 1969, 1971, 1972, 1975, 1976), els italians són els que més victòries han collit a la Classicissima, portant-se un total de 51 títols. En l'última dècada, però, només Vincenzo Nibali (800), l'any passat, ha aconseguit que la victòria es quedi a casa.