Notícies

La Paris-Nice és coneguda com la Cursa del Sol, perquè comença a l’hivern i els núvols de París per anar a buscar el bon temps i les platges de la Côte D’Azur

La Paris-Nice és com un Tour de France en miniatura, té una mica de tot: tres etapes de pla, tres etapes de turons per a les escapades, una contrarrellotge individual i una etapa de muntanya amb més de 4200 metres de desnivell acumulat i final en alt. Fins i tot té mallot groc per al líder. L’únic que no té son Champs Elysées ni passeig triomfal pel campió l’últim dia. Cada segon compta, i sinó que li diguin a Simon Yates (1200), que l’any passat va veure com Marc Soler (800) es va acabar imposant a la general retallant-li 37 segons en l’última etapa i guanyar-lo per 4 segons.

El podi el va completar Gorka Izagirre (1000), i el seu germà Ion Izagirre (1200) va ser quart, tot i que tots dos junts van patir una caiguda en el descens en l’última etapa, mentre anaven escapats amb Marc Soler (800) i David de La Cruz (600), que es va endur la darrera etapa per segon any consecutiu.

Amb el fitxatge dels germans Izagirre per Astana aquest estiu, la formació del Kazahstan portarà un súper equip, completat amb Miguel Ángel López (1000) que ve de guanyar la Vuelta a Colombia, y Luis León Sanchez (800) que ja sap el que és guanyar una Paris-Nice (2009).

Altres guanyadors que tornaran a la Cursa del Sol són Sergio Luis Henao (600) (2017) i Richi Porte (1000), guanyador el 2013 i 2015.

Més noms a tenir en compte per la classificació general: Michael Kwiatkowski (1200), Egan Bernal (1200), Romain Bardet (1000), Nairo Quintana (1200), Dylan Teuns (1000), Wilco Kelderman (1000), Tejay Van Garderen (800) o David de la Cruz (600).

Les primeres tres etapes, per als sprinters

Es tracte d’etapes planes, i hi ha moltes probabilitats que les tres acabin a l’sprint. Per tal de puntuar fort, per al nostre equip Cycling Fantasy ens calen corredors que ens puguin garantir punts.

L’MVP de la passada edició Arnaud Demare (1200) és una opció bastant fiable, tot i que la competència serà fortíssima. Sam Bennett (1200) i Caleb Ewan (1200) venen de guanyar una etapa cadascú al Tour de UAE devant de gent com Viviani (1200) i Gaviria (1200). Menció especial també per a Alexander Kristoff (1200), que va demostrar gran classe ciclística acceptant i executant a la perfecció el rol de llençador de Gaviria a UAE Tour. Sense Gaviria, de ben segur lluitarà una victòria per a reivindicar-se una vegada més.

Com deiem, les victòries seràn caríssimes. També la lluitaran André Greipel (1000), Matteo Trentin (800), John Degenkolb**(800),** Dylan Groenewegen (1000), Sonny Colbrelli (1000), Fabio Jakobsen (800) o fins i tot Magnus Cort Nielsen (800) o Michael Matthews (1200) si es tracta d’un sprint seleccionat.

Altres opcions de fer punts més enllà de la victoria i més assequibles per a la butxaca per a completar l’equip poden ser Mark Cavendish (400), Christophe Laporte (600) o Jens Debuschere (600).

Una pels caçadors d’etapes

En la quarta etapa, els interessats en el mallot de la muntanya hauran de ser a l’escapada. Amb un perfil trenca-cames, és ideal per als caçadors d’etapes de tota la vida, gent com Rudi Molard (800), Michael Valgreen (800) o Philippe Gilbert (800). Em jugaria un braç a que Thomas de Gendt (800) serà a l’escapada del dia.

Una crono per a posar-se líder

En la cinquena etapa arriba la contrarrellotge individual, i els corredors es jugaran més punts que no només l’etapa, ja que molt probablement qui guanyi l’etapa es posarà el groc del líder. Michael Kwiatkowski (1200) i Michael Matthews (1200) són els principals especialistes i normalment s’haurien de jugar la victòria.

Ion Izagirre (1200) Marc Soler (800), Gorka Izagirre (1000), Luis León Sánchez (800) Tejay Van Garderen (800) o David de la Cruz (600) es poden defensar bé.

Una altra de turons per decidir la muntanya

En la sisena probablement tornarem a veure la lluita per la classificació de la muntanya, i l’escapada del día té possiblitats d’arribar a bon port. Hauriem de tornar a veure els classicòmans com Thomas De Gendt (800), Tony Gallopin (800) o Philippe Gilbert (800). Si al final no és així i arriba el pelotón, serà un grup seleccionat on poden brillar Matteo Trentin (800) o Michael Matthews (1200).

I finalment, la muntanya de debò

La 7ª etapa és l’etapa reina, amb més de 4200 metres de desnivell positiu acumulat i final en alt al Col de Turini. La lluita per la general serà ferotge. L’any passat es va imposar Simon Yates (1200), arribant en solitari i posan-se lider de la general. S’espera compareixença de corredors com Richi Porte (1000), Marc Soler (800), Miguel Ángel López (1000), Ion Izagirre (1200), Gorka Izagirre (1000), George Bennett (1000), Wilco Kelderman (1000), Egan Bernal (1200), Nairo Quintana (1200), Rigoberto Uran (1000), Sergio Henao (600), o Romain Bardet (1000), per citar alguns noms.

Cada segon importa

Com deiem, en la 8ª i última etapa no es regala res. La general segurament estarà apretada i hi haurà atacs d’homes importants. L’any passat vam assistir a la remuntada de Marc Soler (800) per endur-se la general per 4 segons.

Per a l’etapa, David de la Cruz (600), s’ha guanyat amb resultats ser el favorit, i intentarà la proesa d’endur-se la mateixa etapa per tercer any consecutiu.