Un esprint per als més forts
La Eschborn-Frankfurt acostuma acabar a l'esprint, però alerta, això no vol dir que sigui massiu. De fet, és un esprint VIP, ja que la cursa és molt selectiva. Atenció a la dada: la temporada passada, de 147 ciclistes que eren a la sortida només van acabar 71, menys de la meitat.
Diverses cotes en la part central del recorregut endureixen la cursa prou perquè els esprínters purs pateixin, mentre que el final en pla funciona de contrapunt, afavorint l'arribada en grup. Sovint plou, i caigudes masssives hi són habituals. És com si algú hagués dissenyat la cursa perfecta per a Alexander Kristoff (1200), el més dur del pelotón. El traçat l'afavoreix i el noruec no perdona: ha guanyat les últimes quatre.
Michael Matthews (1200), John Degenkolb (800), Magnus Cort Nielsen (800), Nils Politt (400), Oliver Naesen (800), Pascal Ackerman (1200), Phil Bauhaus (600), Michael Valgren Andersen (800), Ivan Garcia Cortina (600) o Rayane Bouhani (600) són alguns dels que intentaran evitar que Kristoff s’endugui la cinquena consecutiva.