Notícies

Repassant el palmarès de la Volta Ciclista a Catalunya, no és difícil deduir que es tracta d'una carrera especialment dissenyada perquè un especialista en la muntanya es porti la General. En l'última dècada, els escaladors espanyols han estat els grans dominadors de la prova, amb tres victòries per a Alejandro Valverde (1200) (2009, 2017 i 2018), dos per Joaquim Rodríguez (2010 i 2014) i una per a Alberto Contador (2011), qui a més va aconseguir tres segons llocs. Altres guanyadors de la prova són també escaladors purs com Nairo Quintana (1200) (2016), Richie Porte (1000) (2015) o Dan Martin (1000) (2013). Els tres tornen enguany a la Volta.

Una de les claus que explica aquest aclaparador domini dels escaladors és que la Volta a Catalunya no té contrarellotge. Així doncs, especialistes en la muntanya que no es defensen tan bé contra el cronòmetre tenen ocasió de guanyar una volta per etapes.

Favorits a la general

El màxim favorit per a la general és, una altra vegada, Alejandro Valverdre (1200), qui va intentar la proesa de portar-se la tercera Volta consecutiva. L'any passat va ser una veritable exhibició de l'Bala, qui es va imposar en la Classificació General i va guanyar dues etapes molt diferents, una a l'esprint i una altra de muntanya. Nairo Quintana (1200) i Pierre Latour (800) van completar el podi.

Altres dels noms importants del pilot internacional que presumiblement van a lluitar la Classificació General són els germans britànics Simon Philip Yates (1200) i Adam Yates (1000), els espanyols Enric Mas (1000) i Marc Soler (800) , els francesos Tibaut Pinot (1200), Romain Bardet (1000) o David Gaudu (400), o els colombians Miguel Ángel López (1000) i Egan Arley Bernal (1200) qui mereix menció especial després de proclamar-se campió de la Paris-Nice. A la cursa del Sol, el jove de l'Sky ha demostrat ser ja un primer espasa de l'equip, passant per davant d'un Michael Kwiatkowski (1200) que va mostrar debilitat en l'etapa decisiva de dissabte.

Caldrà veure a què juguen dos grans que pràcticament no han competit aquest any: Chris Froome (1200) i Steven Kruijswijk (1200). D'altra banda, la Volta també serà un aparador d'excepció per a joves promeses del ciclisme mundial. Estaran Remco Evenepoel (200) i Tadej Pogacar (200), entre altres.

Una Volta amb història

La Volta a Catalunya es va celebrar per primera vegada el 1911, i és la quarta cursa per etapes més antiga del món, després del Tour de França (1903), la Volta a Bèlgica (1908) i el Giro d'Itàlia (1909). Per a l'edició de 2019 la Volta ens prepara algunes sorpreses.

Etapa 1. Més muntanyosa que mai

És la vuitena vegada seguida que la cursa comença amb una etapa Calella-Calella, tot i que el recorregut es modifica cada any. Mentre que l'any passat es va tractar d'un terreny favorable i va acabar en esprint (es va imposar el colombià del Deceuninck - Quickstep Álvaro José Hodeg Chagui (1000)), en la vigent edició els corredors hauran de superar tres ports de 1a categoria i dues vegades el Coll de Collsacreu, un petit port de 3a que es corona per segona vegada a 20 km de meta. Així doncs, en la primera etapa, si els esprintadors volen tenir opcions, hauran de treballar de valent. Pot arribar l'escapada.

Etapa 2. Tres turons per acabar a l'esprint

Encara que possiblement sigui ja d'un grup seleccionat. Es passen tres ports de 3a per acabar en un final ràpid a Sant Feliu de Guíxols.

Etapes 3 i 4. Es juga la carrera

Tot apunta que seran les etapes decisives per a la Classificació General. Es tracta de jornades netament de muntanya, totes dues amb final en alt, a les estacions d'esquí pirinenques de Vallter 2000 i la Molina, respectivament. Espectacle pur.

Etapes 5 i 6. Sprints massius

A priori es tracta de les etapes més favorables per acabar a l'esprint. Velocistes confirmats de moment per a la Volta: André Greipel (1000), Álvaro José Hodeg Chagui (1000). Caldrà estar atents a la startlist.

Etapa 7. Un circuit final per acabar

L'última etapa es disputa a Barcelona, ​​amb 8 voltes a un circuit final de 6,6 km a la muntanya de Montjuïc, que conté una pujada de 2 km a l'5,7%, amb rampes màximes del 8%. L'any passat va guanyar Simon Yates (1200) mentre que Alejandro Valverde (1200) es va imposar en 2015 i 2017.