El dia més llarg
La Milano-Sanremo és el primer dels cinc monuments de l'any, és a dir, de les cinc curses d'un dia més prestigioses del calendari: Milano-Sanremo, Ronde van Vlaanderen, Paris-Roubaix, Liège-Bastogne-Liège i Il Lombardia. Cadascuna d'aquestes curses té la seva història, que en el cas de Milano-Sanremo es remunta al 1907 i ve marcada per un llarg quilometratge (293 km) i un recorregut majoritàriament pla, fet que li ha valgut ser considerat el monument més apte per als sprinters. En els últims anys, però, els puncheurs han vist que endurint el ritme a les cotes finals podien evitar una arribada a l'esprint, per la qual cosa el caràcter de la cursa ha canviat.
Recorregut
La ruta no ha patit grans modificacions en els darrers anys. Com dèiem, els 293 km que separen Milà de Sanremo fan de la prova la cursa més llarga de l'any, cosa que és determinant per entendre la selecció que es produeix a les dues cotes finals del recorregut. A la Cipressa (5,6 km al 4,1%) la velocitat comença a ser molt violenta, però és sobretot al Poggio di Sanremo (3,6 km al 3,7 %), que es corona a 6 km de meta, on en els últims anys els puncheurs ho han donat tot per deixar enrere els sprinters.
Favorits
Wout Van Aert (1200), Caleb Ewan (1000), Julian Alaphilippe (1200), Peter Sagan (1000), Michael Matthews (800) i Matej Mohorič (600) han aconseguit bons resultats a la cursa i parteixen com a favorits al costat del vigent guanyador, Jasper Stuyven (600), que va sorprendre tothom amb una brillant exhibició tàctica l'any passat. Tot i això, tots aquests favorits s’han vist eclipsats perquè les dues estrelles eslovenes del ciclisme mundial han confirmat la seva presència a la cursa: Primož Roglič (1200), que ve de guanyar Paris-Nice, i sobretot Tadej Pogačar (1200), que ha guanyat totes les curses a què ha participat el 2022 (UAE Tour, Strade Bianche i Tirreno-Adriatico). Tots dos ciclistes tenen la potència per marcar la diferència al Poggio i l'ambició per disputar la cursa.