El primer monument arriba amb la primavera
Els 299 quilòmetres que separen Milà de la meta a Sanremo fan de la Classicissima la cursa més llarga del calendari actual, amb diferència. A més, la Milano-Sanremo és, dels cinc monuments, el que menys ha canviat el seu traçat al llarg de les dècades, i això li confereix una pàtina de ciclisme d'una altra època.
Tradicionalment s'ha considerat el monument més propici a les arribades a l'esprint, si bé és cert que en els últims anys han estat decisius els atacs a la pujada al Poggio di San Remo, que es corona a 5,5 km de la línia d'arribada.
Favorits
Sembla ser que els puncheurs li ténen la mida presa a la cursa, així doncs cal buscar els principals aspirants entre corredors explosius, i hi ha tres noms que ens vénen a la ment immediatament: Wout Van Aert (1000), Julian Alaphilippe (1200) i Mathieu Van Der Poel (600) s'han mostrat molt forts a la Tirreno-Adriatico, i són clars favorits. Altres homes que s'adapten bé a esforços durs però curts poden ser Maximilian Schachmann (1000), Greg Van Avermaet (800), Vincenzo Nibali (800), Peter Sagan (1200) o Michal Kwiatkowski (600).
Si arribés un grup més nombrós podrien sumar-se a la disputa Arnaud Demarre (1000), John Degenkolb (600), Alexander Kristoff (600), Mateo Trentin (800), Davide Ballerini (600), Michael Mathews (1000), Mads Pedersen (600) o Giacomo Nizzolo (600). Més difícil ho tindran esprinters purs com Elia Viviani (1000), Caleb Ewan (1200) o Sam Bennet (1200), ja que el ritme infernal que es viurà al Poggio pot deixar-los sense opcions a la victòria.
Finalment, cal destacar especialment Philippe Gilbert (600), que intentarà aconseguir l'únic monument que li falta i posar la cirereta a un palmarès de llegenda.