Notícies

La Milano-Torino és la cursa més antiga del món de les que encara es disputen avui dia, però tot i això no gaudeix del prestigi d'altres clàssiques italianes com la Milano-Sanremo o Il Lombardia. Un possible motiu és que, des que se’n va disputar la primera edició el 1876, la cursa ha canviat moltíssimes vegades de dates i de recorregut.

Aquests canvis constants, en un món tan tradicionalista com és el del ciclisme, han afectat el prestigi de la prova, però també tenen el seu costat positiu: al palmarès de la cursa s’hi poden trobar esprintadors, escaladors i especialistes en clàssiques, depenent del recorregut de cada edició. Henri Pélissier (1911), Costante Giradengo (1914, 1915, 1919, 1920, 1923), Fiorenzo Magni (1951), Miquel Poblet (1957), Roger de Vlaeminck (1972, 1974), Giani Bugno (1992), Laurent Jalabert (1997), Alberto Contador (2012) o més recentment Primož Roglič (2021) i Mark Cavendish (2022) són alguns dels noms il·lustres que han guanyat la cursa.

Recorregut

Com l'any passat, l'edició 2023 de la Milano-Torino és ideal per a velocistes, i la seva situació al calendari, la setmana de la Milano-Sanremo, la converteixen en el camp de proves perfecte per a la classicissima. 193 quilòmetres i 833 metres de desnivell positiu no haurien de suposar cap impediment a un esprint massiu.

Favorits

Quan només falten dos dies per a la prova, molts equips encara no han anunciat les seves alineacions, pel que es fa molt complicat parlar de favorits. De moment, Fernando Gaviria (800), Dylan Groenewegen (600), Biniam Girmay (600) i Luca Mozzatto (400) són els principals esprintadors que podem trobar a la llista de sortida provisional.

Foto: Milano-Torino