Les llambordes de l’infern
Les brutals llambordes de la Paris-Roubaix fan que aquesta sigui la cursa de l'any més temuda pels ciclistes, però alhora, la més estimada pels aficionats. La duresa de la prova és legendaria, i les caigudes i els accidents la converteixen en una cursa de supervivència que ens transporta a un ciclisme èpic d'una altra època. Coneguda també com "la reina de les clàssiques" o "l'infern del nord", el tercer monument de l'any suposa el final de la temporada de llambordes, i és la conclusió més espectacular possible: els trams de pavés, que l'associació Les Amis de Paris-Roubaix restaura amb cura durant l'any utilitzant una tècnica tradicional sense ciment (només amb terra entre les pedres), fan que els llambordins de Flandes semblin una autopista.
Cursa femenina
La prova femenina de dissabte presenta un recorregut de 145 quilòmetres amb 18 sectors de llambordes. En total, les ciclistes hauran de superar 30 quilòmetres sobre pedres, tots ells concentrats en els últims dos terços de la cursa. Els sectors més durs i emblemàtics són Mons-en-Pévèle (3000 metres, a 46 km de meta) i el Carrefour de l'Arbre (2100 metres, a 16 km de meta).
Favorites: Elisa Longo Borghini (1200), Lotte Kopecky (1000), Elise Chabbey (1000), Floortje Mackaij (600), Marianne Vos (1200), Pfeiffer Georgi (600) i Marta Bastianelli (800) són els principals noms de la llista de sortida provisional.
Cursa masculina
La prova masculina suma 258 quilòmetres, amb 30 trams de pavés fins a sumar més de 50 quilòmetres sobre llambordes. Tota la part final del recorregut és igual que la de la cursa femenina, però inclou 12 sectors suplementaris, entre ells el mític Trouée d'Aremberg (2300 metres, a 97 km de meta).
Favorits: Mathieu Van Der Poel (1200), Wout Van Aert (1200), Christophe Laporte (800), Mads Pedersen (1000), Jasper Philipsen (1200), Alexander Kristoff (800), Dylan Van Baarle (400), Yves Lampaert (400), Arnaud Demare (1000), Jasper Stuyven (600), Nils Politt (400).
Foto: © A.S.O./Pauline Ballet