L’sterrato belga
La Duracell Dwars door het Hageland es va disputar per primera vegada el 2001 com a prova amateur, i el 2010 va passar a formar part dels circuits professionals. Tanmateix, la cursa va estar diversos anys sense disputar-se (2013-2015) i semblava morta, però el 2016 va renéixer gràcies a un nou impuls: inspirada per la Strade Bianche italiana, la prova va canviar radicalment de fisonomia i es van introduir al recorregut diversos trams d’sterrato (camins sense asfaltar). A més, la línia d'arribada també té un aire de la clàssica Toscana, i substitueix la Via Santa Caterina de Siena per la Citadelle de Diest.
Recorregut
La cursa suma 176 quilòmetres i 9 trams sobre camins de terra, de longituds variables. L'ascensió fins a la línia d'arribada a la Citadelle de Diest (0,5 km al 4,5%) és sobre llambordes i s'ha de superar en quatre ocasions.
Favorits
Mathieu Van Der Poel (1000) torna a una cursa que ja va guanyar el 2017 i és el màxim favorit per a una nova victòria. Rasmus Tiller (200) és un altre guanyador de la prova (2021) present en la llista de sortida. Alexander Kristoff (800), Giacomo Nizzolo (600), Yves Lampaert (400), Simon Clarke (200), Florian Vermeersch (200), Giani Vermeersch (200), Taco Van Der Horn (200), Casper Pedersen (200), Loïc Vliegen (200) o Axel Laurence (200) són altres ciclistes que poden aconseguir-hi un bon resultat.
Foto: © Duracell Dwars door het Hageland