Somnis de glòria olímpica
A diferència d'altres esports, en el ciclisme de carretera hi ha diverses curses amb més prestigi i importància que els Jocs Olímpics. Guanyar el Tour de France, el Giro d'Italia, els Campionats del Món o algun dels cinc monuments són sens dubte èxits més cobejats pels ciclistes que la medalla d'or olímpica... excepte per a qui la guanya. Els Jocs Olímpics són una de les poques ocasions en què el nostre esport transcendeix les seves pròpies fronteres i arriba a tot el món, i una victòria als jocs pot catapultar la popularitat d'un ciclista a nivell global.
En el cas de la prova en ruta, aquesta es disputa des de la primera edició dels Jocs Olímpics moderns, a Atenes 1896, i és clarament més prestigiosa que la contrarellotge. Com a curiositat, cal destacar que aquestes curses es disputen sense comunicació directa per ràdio amb el cotxe de l'equip, cosa que propicia sorpreses com la victòria d'Anna Kiesenhofer (200) a Tòquio 2020.
A més, el guanyador podrà portar un casc daurat o detalls d'aquest color a la seva bicicleta durant els quatre anys que separen uns jocs dels següents, cosa que suma encara un extra a una victòria ja de per si molt prestigiosa.
Cursa masculina: recorregut i favorits
Com és habitual, la prova en ruta masculina presenta un recorregut llarguíssim, en aquesta ocasió de 274 quilòmetres. Amb 2774 metres de desnivell positiu acumulat, la cursa és ideal per a corredors resistents i explosius, especialment a causa que el circuit final pels carrers de París, al qual els ciclistes hauran de fer tres voltes, inclou la pujada empedrada a Montmartre (1,1 km al 5,9%).
El neerlandès Mathieu Van Der Poel (600) es perfila com el principal favorit juntament amb els belgues Wout Van Aert (1200) i Remco Evenepoel (1200), els danesos Mads Pedersen (1200) i Mattias Skjelmose (1000), els francesos Christophe Laporte (800) i Julian Alaphilippe (600), el britànic Thomas Pidcock (1000), l'australià Michael Mathews (800), els espanyols Oier Lazkano (400), Alex Aranburu (600) i Juan Ayuso (1000), l'eslovè Matej Mohorič (600), els nord-americans Matteo Jorgenson (1000), Brandon McNulty (1000) i Magnus Sheffield (600), l'eritreu Biniam Girmay (600), l'italià Alberto Bettiol (400), l'irlandès Ben Healy (600) o l'equatorià Jonathan Narvaez (400).
Cursa femenina: recorregut i favorites
La cursa femenina també acaba amb tres voltes al circuit urbà a París, amb la pujada a Montmartre (1,1 km al 5,9%) com a gran atractiu. El recorregut total de la prova és de 159 quilòmetres i un total de 1623 metres de desnivell positiu.
La llista de sortida inclou pràcticament totes les grans ciclistes de l'actualitat, i en destaca un potentíssim equip neerlandès que disposa de tres grans cartes com són Lorena Wiebes (1200), Demi Vollering (1200) i Marianne Vos (1200). Segurament, les seves principals rivals seran la belga Lotte Kopecky (1200) i les italianes Elisa Longo Borghini (1200), Elisa Balsamo (1000) i Silvia Persico (1000). Altres aspirants al títol olímpic són la polonesa Katarzyna Niewiadoma (1000), la danesa Cecile Uttrup Ludwig (1000), la suïssa Elise Chabbey (1000), l'australiana Grace Brown (600), l'alemanya Liane Lippert (1000), les nord-americanes Chloe Dygert (600) i Kristen Faulkner (800), l'espanyola Mavi Garcia (800), les britàniques Anna Henderson (600), Pfeiffer Georgi (600) i Elisabeth Deignan (200) o la francesa Juliette Labous (1000).
Foto: © Paris 2024 Olympic Games