Anàlisi escrit per Diego Martín (@calebthemartin)

ANÀLISI DEL RECORREGUT DE LA MILANO - SANREMO WOMEN 2026

• Horari: 10:35 am - 14:15 pm (UCT+1 Madrid)

El 2025 es va recuperar, quatre lustres després, l’edició femenina del primer monument de la temporada ciclista. L’edició prèvia, denominada Primavera Rosa, s’havia disputat el 2005. Gènova acull novament la partenza de la Milano - Sanremo Women 2026. Es manté també en 156 el quilometratge de la clàssica.

La Milano - Sanremo Women 2026 és una de les primeres proves en carretera en què pot estar situat el primer pic de forma de la temporada d’algunes ciclistes.

Els dos principals del menú de la Milano - Sanremo Women 2026 són de sobres coneguts: Cipressa i Poggio. El seu desconeixement allunya la possibilitat d’una amistat. Però en tota cultura mediterrània la gastronomia és primordial. I, com a tal, no hi ha principals sense antipasti.

I quins són els antipasti de la Milano - Sanremo Women 2026? Els mateixos que el 2025, en la primera reedició femenina. Capo Mele, Capo Cervo i Capo Berta són les tres ascensions prèvies al bucle decisiu.

Són tres ascensions que comencen a fer venir gana i a posar el grup en destret de manera progressiva. Capo Berta és una cota que pot contribuir significativament al desgast del grup. Amb els seus 2 km al 6,3 % de pendent mitjana alguns equips poden intentar ja començar a preparar l’atac a la Cipressa, encara que faltin 17 km des que es coroni.

Encara que en camp femení hàgim estat molts anys sense elles, la Cipressa i el Poggio són dos icones del ciclisme. No cal una descripció excessiva. La Cipressa, que es corona a 21,5 km de meta, té una pendent mitjana del 4,1 % en els seus 5,6 km. El Poggio s’inicia a 9,3 km de la meta i té una pendent mitjana del 3,6 % en els seus 3,7 km.

No és la duresa del seu ascens, sinó la seva estretesa, els girs i el seu descens, el que fa que l’aproximació a l’inici d’aquesta ascensió sigui un dels moments clau de la primavera. Es corona a 5,5 km de meta i el seu descens és vertiginós abans d’encarar els últims 2 km plans.

En aquesta cursa importen tant o més les ascensions a aquestes dues cotes com els seus dos descensos. Després de coronar la Cipressa les ciclistes hauran d’afrontar 3,3 km amb un pendent mitjà negatiu del 7,1 %. Mentre que, després del Poggio, el descens de 3,2 km té una pendent mitjana negativa del 4,5 %.

EL TEMPS

Es preveuen temperatures suaus d’entre 11 i 13 graus durant la Milano - Sanremo Women 2026. No és gaire probable que la pluja faci acte de presència. El vent pot ser un factor a tenir en compte, en funció de la seva evolució. En el moment d’escriure aquestes línies no es preveu que tingui una intensitat excessiva, però sí que podria ser-ho si s’incrementa la intensitat. Bufarà de forma lateral des del sud-sud-est durant tota la jornada.

FAVORITES PER A LA MILANO - SANREMO WOMEN 2026

Preàmbul: tots els pals de la baralla entren en romana.

Sanremo és un dels punts àlgids de la temporada ciclista i, com a tal, també ho són les seves dues ascensions icòniques: Cipressa i Poggio. En la segona reedició femenina ens tornem a plantejar la manida pregunta: s’atrevirà alguna de les màximes favorites a atacar des de lluny o des de la Cipressa?

La resposta hauria de ser que sí. Hem vist força combativitat a les clàssiques prèvies i també la vam veure en l’edició de 2025. Però no hem de pensar que els atacs es limitin a l’ascens de la Cipressa. El seu descens, com vam veure l’any passat, pot ser terreny per atacar.

La Milano - Sanremo Women és una cursa apta tant per a velocistes com per a puncheurs, i també per a algunes bones baixadores i voltòmanes escaladores. Tot dependrà de l’escenari que es doni en cursa i de com decideixin córrer diversos equips i ciclistes. I, igual que en altres clàssiques de nivell, el factor sort també hi influeix. És habitual que en les aproximacions a les cotes o fins i tot en aquestes es produeixin caigudes que minvin dràsticament les possibilitats d’èxit d’algunes contendents.

Velocitat: Wiebes, a la recerca de revalidar el seu títol

Si la cursa acaba en una volata la màxima favorita és la neerlandesa Lorena Wiebes (SD Worx-Protime). A ningú sorprèn. Té capacitat per superar el Poggio, i també la Cipressa. Però la seva capacitat escalant és millorable. És la seva assignatura pendent. Ha millorat en els darrers anys, però encara no ha fet un salt definitiu. També això juga a favor seu i del seu equip. Una altra gran basa té cabuda a l’equip (Lotte Kopecky) sense trepitjar-se el terreny. L’any passat va ser capaç de treure partit d’això i de la feina de Kopecky. Enguany sembla una mica més complicat: perquè el SD Worx-Protime encara no sembla haver encaixat el puzle i perquè tampoc ens ha deixat la seva millor versió pujant a les clàssiques prèvies.

La italiana Elisa Balsamo (Lidl-Trek) és una altra de les grans sprinters amb capacitat per aguantar els esforços a la Cipressa i el Poggio. Arriba amb més dubtes que l’any passat pel que fa al seu esprint i al seu pic de forma. Potser el seu pic de forma encara no arribi aquesta setmana o potser el seu hivern hagi tingut contratemps. Tot i així no l’hem de descartar. Balsamo és una ciclista que sap aprofitar les oportunitats. No hem de subestimar l’antiga campiona del món.

La neerlandesa Marianne Vos (Visma-Lease a Bike) és una altra de les aspirants al triomf a Sanremo. L’any passat Vos va debutar en aquesta cursa de RCS. Són poques les proves en què Vos no ha participat en més d’una ocasió i menys encara en una d’aquest nivell. L’any passat va ser segona. Enguany només ha corregut a Itàlia i ha deixat bones sensacions sense fregar l’excel·lència. Un equip amb dues bases tan ben compensades o contrapossades pot ser el que s’endugui el gat a l’aigua.

La neozelandesa Ally Wollaston (FDJ United-SUEZ) és probablement l’altra gran velocista a qui esperem veure afrontant el repte de millorar la seva capacitat d’ascendir i de suportar esforços en aquesta clàssica. El seu començament de temporada austral feia pensar que Sanremo podia ser un objectiu. Tanmateix, a Europa encara no l’hem vista confirmar el seu estat de forma i la seva millora. En un equip amb Vollering com a líder potser no compti amb suports suficients, però si supera el Poggio és difícil que al FDJ United-SUEZ Boom no decideixi que treballin per a ella.

I, per descomptat, si valorem una volata o una arribada en grup nombrós hem de tenir en compte altres velocistes (i alguna cosa més, en alguns casos) de primer ordre com Chiara Consonni (CANYON//SRAM zondacrypto), Letizia Paternoster (Liv AlUla Jayco), Eleonora Gasparini (UAE Team ADQ) o Cat Ferguson (Movistar). D’entre aquestes, possiblement Paternoster i Ferguson siguin les qui hagin donat millors mostres per superar les ascensions al capdavant o ser capaces de reintegrar-se.

Le puncheur

Òbviament, la Milano-Sanremo Women 2026 és un terreny potencialment prolífic per a puncheurs. És difícil una arribada massiva, però l’escenari d’una arribada en grup fa que ciclistes d’aquest perfil guanyin enters. Sens dubte, aquí sobresurt un nom per damunt de tots: la suïssa Noemi Rüegg (EF Education-Oatly).

Rüegg s’ha reconfirmat tornant a vèncer el Santos Down Under i repetint podi al Cadel Evans GOC. És una ciclista que aspira a guanyar la Milano-Sanremo Women 2026. Té la campiona del món Magdeleine Vallieres al seu costat, que pot ser una ajuda decisiva a l’hora de reintegrar-se o controlar els moments finals. Rüegg és candidata a tot a la Milano-Sanremo Women 2026.

L’alemanya Liane Lippert (Movistar) va començar la temporada de forma sensacional. Es va veure llastrada a l’Omloop per malaltia. Tot i això, aquesta és una clàssica que es pot adaptar en gran mesura a les seves qualitats. A més, saber que amb Ferguson l’equip compta amb una basa en cas d’arribada grupal pot fer que vegem una versió encara més agressiva o escapista de Lippert.

La mauriciana Kim Le Court De Billot – Pienaar (AG Insurance – Soudal) és una altra ciclista de perfil puncheur a considerar per al triomf. El 2025 va ser la seva temporada de confirmació. En aquest 2026 no ha defraudat als Emirats. Amb la seva bona punta de velocitat, les seves opcions estan lluny de qualsevol dubte. A més, comptarà amb la inestimable presència, i ajuda, de la seva companya Justine Ghekiere.

I encara que el 2026 encara no ens hagin donat grans mostres del seu nivell, no hem de descartar altres grans puncheurs del pilot. Hem de considerar ciclistes com la britànica Pfeiffer Georgi (Picnic PostNL), l’aussie Ruby Roseman-Gannon (Liv AlUla Jayco) o la noruega Mie Bjørndal Ottestad (Uno-X Mobility).

Il falco di Sanremo

El descens del Poggio sol ser un dels grans moments ciclistes de la primavera. Tant en directe com a les xarxes socials, acostuma a deixar-nos instants i pinzellades de genialitat pel que fa a la destresa tècnica. Moltes vegades no s’aconsegueix guanyar baixant, però en aquesta clàssica és difícil que ningú no ho provi. El 2025 la cursa no es va guanyar baixant, tot i que Longo Borghini ho va intentar. És per això que hem de destacar també algunes ciclistes amb una destresa particular baixant.

El Lidl-Trek compta, a priori, amb dues bases de cara avall: les neerlandeses Shirin van Anrooij i Lucinda Brand. El més probable és que les seves opcions estiguin supeditades a Balsamo, però no les hem de descartar. Altres corredores amb les quals també hem de comptar quan les condicions es tornen una mica desfavorables són l’hongaresa Blanka Vas (SD Worx-Protime) i la francesa Cédrine Kerbaol (EF Education-Oatly).

Vas ens ha deixat clar moltes vegades que és una de les superdotades pel que fa a l’habilitat sobre la bici. A Alfredo Binda semblava tenir un bon cop de pedal, encara que potser no el suficient per aguantar amb les millors al Poggio. El pic de forma de Kerbaol sembla encara lluny de Sanremo, però tampoc l’hem de descartar.

Les superclasse

Pel que fa a les superclasse o grans campiones, hi ha una dona que sobresurt per damunt de totes. La neerlandesa Demi Vollering (FDJ United-SUEZ) està sent la millor de la temporada. A València va tornar a demostrar el seu valor. Però a l’Omloop, on va vèncer per davant de Niewiadoma, va deixar la sensació que aquesta temporada de clàssiques l’ha iniciada sense contratemps i en un estat gairebé òptim. Encara que a Strade Bianche quedés fora de cursa per l’error en el recorregut, no va deixar males sensacions. El FDJ United-SUEZ és un dels equips més forts de cara a aquesta cursa i hem vist una manera clara de córrer per a una líder. Tot i així, Juliette Berthet podria tenir algunes opcions individuals en cas de coronar el Poggio un grup petit.

La italiana Elisa Longo Borghini (UAE Team ADQ) és una altra de les millors del que portem d’any. A Strade potser va acusar els esforços, però als Emirats va ser, de llarg, la millor. L’estat de Longo Borghini no genera dubtes i tampoc el seu equip. El 2026 a l’UAE Team ADQ li estan sortint bé les coses i està aprofitant tàcticament la seva superioritat numèrica en algunes curses, com a Binda. Amb la polonesa Dominika Włodarczyk i l’espanyola Mavi García compten amb dues bases notables per a escenaris alternatius. Włodarczyk és una fondista destacada amb una punta de velocitat notable, mentre que Mavi García té un instint tàctic molt fi per moure’s en cursa.

Una altra superclasse que arriba reafirmada és la polonesa Kasia Niewiadoma (CANYON//SRAM zondacrypto) després del seu gran Omloop. A Strade va reafirmar el bon cop de pedal mostrat a l’Omloop i als Emirats. La baixa de l’estatunidenca Chloe Dygert és un factor que pot acusar, encara que l’estem veient força combativa i amb confiança en les seves possibilitats.

La neerlandesa Puck Pieterse (Fenix-Deceuninck) no està fent una mala temporada de clàssiques després del mundial de ciclocross. Tot i així encara sembla lluny del seu millor nivell i del d’algunes de les favorites. Tanmateix, sabem de la competitivitat de Pieterse. No l’hem de descartar encara que no sembli estar en el seu pic de forma.

I què dir de l’antiga campiona del món Lotte Kopecky (Team SD Worx-Protime)? No ha tingut massa fortuna en l’inici de les clàssiques, a l’Omloop i a Strade. Tampoc l’hem vista a l’atac, però no l’hem de descartar. Tampoc que no estigui en un bon moment de forma. Però és que, encara que no ho estigués, tampoc l’hem de descartar. Kopecky és una superdotada. En un any dolent o pèssim, va vèncer a Flandes. Amb la seva capacitat per llançar-se al Poggio o per imposar el seu gran rush final en un grup reduït és una ferma favorita. En cas de presència d’ambdues al capdavant de cursa després del Poggio, estarà supeditada a Wiebes. Però per què no pensar que pot ser ella l’única capaç d’aguantar després del Poggio al SD Worx?

Altres contendents a la Milano - Sanremo Women 2026

Però la nòmina de contendents no s’acaba aquí. Hi ha ciclistes i equips més tapats que hem de considerar com la italiana Monica Trinca Colonel (Liv AlUla Jayco), l’italiana Letizia Borghesi (AG Insurance - Soudal), la canadenca Sarah van Dam i la neerlandesa Femke de Vries (Visma-Lease a Bike), la noruega Kathrine Aalerud (Uno-X Mobility), o les neerlandeses Nina Buijsman i Thalita de Jong (Human Powered Health).