Anàlisi escrit per Sergio Yustos (@sergioyustos_) i Tips Fantasy de Cédric Molina (@ilcapoced)

ANÀLISI DEL RECORREGUT

• Horari: 11.05 - 16:50. CET
• Inici TV: 10:30 CET

És Roubaix. És especial. És un infern. Una cursa diferent a qualsevol altra. Més d’un segle d’història comprimit en un recorregut que no es dissenya: es respecta. Un trajecte viu, pel qual passen tractors, cotxes, pluja, fang… vida en estat pur. I això es nota.

Abans d'entrar en matèria, val la pena tornar a 1985. A aquella entrevista ja immortal de Theo de Rooij que recordo cada any:

—“Roubaix és una merda... estàs patint tot el dia com un animal, no tens temps ni per pixar… pedaleges sobre fang, és una merda”.
—“Tornaràs l’any vinent?”
—“Per descomptat! És la cursa més bonica del món”.

Roubaix és exactament això. Contradicció pura. Bellesa dins del caos.

I aquest any, encara més. Perquè els canvis en el recorregut no són menors: els primers sectors de pavé han estat retocats i, sobretot, encadenats amb molta major continuïtat. Menys treva, més desgast acumulat des de molt abans. Un detall que pot canviar el guió de cursa. A més, l'accés a Arenberg manté el format recent amb corbes prèvies, augmentant la tensió en l'aproximació i endurint encara més la lluita per la posició, i fent en teoria menys perillós aquest tram.

La cursa partirà, com és tradició, des de Compiègne, per finalitzar 260 quilòmetres després en el velòdrom de Roubaix. Un viatge que no es mesura en distància, sinó en resistència.

L’inici serà, en teoria, “tranquil”. Molt entrecomillat. Perquè a Roubaix mai hi ha veritable calma: el vent, la tensió i la lluita per l’escapada converteixen cada quilòmetre en una batalla. Avui dia, l’escapada té poques opcions reals de triomf, i més en una edició on el vent hauria d’endurir el ritme des de molt aviat. Això implica una primera part de cursa molt més ràpida de l’habitual, amb els equips grans controlant des de lluny i evitant qualsevol marge de sorpresa.

Tot i així, l'escapada del dia tornarà a formar-se —Roubaix sempre la té—, però tot apunta que serà més un element tàctic que una amenaça real. I amb aquest nou encadenat inicial de pavé, el desgast arribarà abans fins i tot que la cursa entri en els seus punts més icònics.

Després de 95,8 quilòmetres arriba el primer sector. I a partir d’aquí, ja no hi ha marxa enrere: 30 trams de pavé. Tot i així, la cursa —la de veritat— continua tenint un nom propi: Arenberg.

El tram previ, des de Haveluy, serà absolutament clau. La col·locació aquí no és important, és vital. Un punt que seguirà generant tensió, frenades i una lluita ferotge per la posició. Qui vulgui fer mal a Arenberg, aquí ja has de fer mal i estar davant.

Arenberg no guanya la cursa. Però la trenca.

Després dels seus 2.300 metres, l'escenari serà completament diferent: l’escapada pot haver desaparegut, el pilot estarà fracturat, hi haurà caigudes, avaries, cares desencajades. I el més important: ja no hi haurà marge d’error.

Però Roubaix no es decideix aquí. Mai ho fa en un sol punt.

Mons-en-Pévèle apareix a 43 quilòmetres de meta com el següent gran jutge. Un tram duríssim, tècnic, amb corbes traïdores on el fang sol acumular-se. Aquí ja no només es tracta de força, sinó de control, d’equilibri, de saber sobreviure. És un d’aquests llocs on es perden les opcions de guanyar… sense necessitat que ningú ataqui.

I quan sembla que no queda res, arriba el cop final: Carrefour de l’Arbre.

Probablement, el darrer gran moment de la cursa. Un tram exigent des del seu inici, amb corbes que castiguen, que seleccionen, abans d’aquella recta final on tantes vegades hem vist l’atac definitiu. Aquí ja no hi ha amagatalls. Aquí guanya el més fort… o el més sencer.

Superat Carrefour, Roubaix comença a ensumar-se.

Queden sectors menors, però no innocents. I llavors apareix l'espai Charles Crupelandt, homenatge a l’únic guanyador nascut a Roubaix. Un lloc simbòlic abans d’entrar en territori sagrat.

El velòdrom.

L’entrada és història. La campana sona. Una volta. Només una. Si hi arribes sol, és el moment de gaudir. Si hi arribes acompanyat, és el moment de patir una vegada més.

Perquè a Roubaix mai es deixa de patir.

I qui guanya… no aixeca només un trofeu. Aixeca la glòria.

TRAMS DE PAVÉ

EL TEMPS

Les possibilitats de pluja es dissipen el diumenge, i serà el dissabte quan pot aparèixer alguna gota. Això pot canviar, sempre, però serà complicat.

El que sembla segur és que el vent es voldrà sumar a la festa. Serà favorable tota la jornada i no bufarà amb massa intensitat, perfecte per a que la cursa vagi més ràpid.

El gran favorit

No per molt, però s'ho mereix. Mathieu van der Poel parteix com l’home a seguir en una cursa que sembla dissenyada per a un corredor que no pedaleja pel pavé, el flota. Tant ell com el seu equip, amb Jasper Philipsen com a lloctinent d’honor i amb capacitat per filtrar-se en el tall bo i jugar un paper clau, saben que tenen un únic objectiu en aquesta cursa: guanyar.

Veurem com juga les seves cartes i, el més intel·ligent, seria que no s'avancés en excés i esperés per fer mal en els trams de pavé amb més zones de corbes. Veurem.

El gran rival

Aquí ens toca plantar a Tadej Pogačar. Perquè sí, pot guanyar i evidentment és un dels grans favorits, però aquí no parteix com l’home amb més opcions i això no treu que el diumenge tingui els cinc Monuments en el seu haver. Per cert, els aconseguiria tots en el darrer any natural i tindria opcions de fer-ho en aquesta temporada.

Difícil llegir el rol que ha de desenvolupar, però ja ha demostrat que no s’acollonirà per les pedres. Hi serà, proposarà i buscarà una situació que li beneficiï, però compte: no té per què arribar sol al velòdrom per portar-se la victòria. Florian Vermeersch hauria de ser el seu gregari més fidel. No descartaria veure’l fins i tot en la pomada per al podi.

Els altres favorits

Aquí tornem a trobar-nos amb vells coneguts: Wout van Aert i Mads Pedersen. És cert que no acabo de tenir clar que el danès pugui estar-hi, de tu a tu amb la resta, però si hi ha un dia per aparèixer encara que la teva forma no sigui perfecta és en Roubaix.

A qui sí veig lluitant per al triomf és a Wout van Aert. Cal això sí, que no tingui moltes desgràcies, perquè ja sabem com se les gasta el belga, però sense cap mena de dubte, si en algun dels Monuments té opcions, és aquí.

Hem de tenir en compte també a Filippo Ganna, un altre que se suma al carro. Li pot anar molt bé que la cursa surti ràpid d'inici i tampoc el descartaria en la lluita per la victòria. Ja va demostrar en Dwars door Vlaanderen el seu estat de forma i aquí el que ha d'acompanyar-lo és la sort.

Els outsiders

Es dissipen ja molt les opcions en aquest bloc, on hi ha els esmentats Jasper Philipsen i Florian Vermeersch. Aquí apareixen corredors com Alec Segaert, Christophe Laporte, Jasper Stuyven, Gianni Vermeersch, Jordi Meeus, Jonathan Milan, Tim van Dijke, Josh Tarling, Søren Wærenskjold, Madis Mihkels, Arnaud De Lie, Per Strand Hagenes o Matej Mohorič.

Sí, són corredors que poden brillar i aparèixer, que poden lluitar fins i tot per guanyar, però ja ho tenen complicat, molt complicat. Hauria de donar-se una situació molt concreta de cursa i sembla difícil amb les cartes que tenim sobre la taula.

Les sorpreses

Per últim, el bloc de corredors que poden aparèixer només per a aquest dia. Un bloc on hem de tenir clar que hi ha John Degenkolb, però també apareixen altres com Jakob Söderqvist, Stefan Bissegger, Dries De Bondt, Matyáš Kopecký, Jonas Rutsch, Mike Teunissen, Aimé De Gendt, Stan Dewulf o Marco Haller.

No oblidem que això és una loteria i que, si les cames i, sobretot, la sort t’acompanyen, és una cursa perfecta perquè apareguin noms sorprenents en el top 10.

---

RECOMANACIONS D'IL CAPO CED PER SER UN CAPO EN LA FANTASY

💥 Les dades d'il capo.

Amb 1 victòria aquest any, Mathieu van der Poel es convertiria en l'únic ciclista de la història en guanyar 4 edicions de manera consecutiva.
Ara mateix comparteix el rècord de 3 victòries seguides amb Octave Lapize, qui ho va aconseguir entre 1909-11.

🌟 Capos a seguir.
La meva recomanació anirà per rang de preus.

• 💰 1200 monedes (3 corredors)
  Tadej Pogačar, Mads Pedersen, Jonathan Milan
  Pogačar és un dels dos grans favorits. Pedersen només té sentit si el veus, sí o sí, al podi. A Jonathan Milan no l'escolliria ni volent arriscar al màxim i donar la sorpresa.
• 💰 1000 monedes (5 corredors)
  Mathieu van der Poel, Wout van Aert, Jasper Philipsen, Biniam Girmay, Tim Merlier
  Els dos primers poden ser gairebé fixos en qualsevol ‘9’. El pick de Philipsen estarà justificat en qualsevol cas. Girmay i Merlier no haurien d'estar al teu equip si vols guanyar.
• 💰 600-800 monedes (11 corredors)
  Filippo Ganna, Jonas Abrahamsen, Jordi Meeus, Søren Wærenskjold, Anthony Turgis, Matthew Brennan, Phil Bauhaus, Mathias Vacek, Pavel Bittner, Arnaud De Lie, Juan Sebastián Molano
• 💰 400 monedes (21 corredors)
  Jasper Stuyven, Christophe Laporte, Mike Teunissen, Madis Mihkels, Stefan Bissegger, Alec Segaert, Laurence Pithie, Matyáš Kopecký, Tibor Del Grosso, Josh Tarling, Davide Ballerini, Antonio Morgado, Fred Wright, Luke Lamperti, Lukáš Kubiš
• 💰 200 monedes (resta del pilot)
  Florian Vermeersch, John Degenkolb, Matej Mohorič, Gianni Vermeersch, Tim van Dijke, Mick van Dijke, Stan Dewulf, Aimé De Gendt, Nils Politt, Axel Huens

📂 Corredors amb -10% que van aconseguir ser T10.
2025: 4 (3 d’ells amb menys del 2%)
2024: 4 (tots amb menys del 5%)
2023: 3 (incl. 🥈) (la resta amb menys del 2%)
2022: 4 (3 d’ells amb menys del 2%)
2021: 5 (incl. 🥈) (tots amb menys del 5%)
2019: 3 (2 d’ells amb menys del 1%)

📂 Corredors de 200 monedes que van aconseguir ser T10.
2025: 4
2024: 4
2023: 2
2022: 3
2021: 4
2019: 2

📂 Corredors de 400-600 monedes que van aconseguir ser T10.
2025: 2
2024: 3
2023: 1
2022: 3
2021: 3
2019: 3

📂 Vot popular dels usuaris a l’app (15 ciclistes més seleccionats).
6 edicions jugades en Fantasy (2019, 2021-25)
Van encertar el 🥇: 5/6
Van encertar el 🥈: 4/6
Van encertar el 🥉: 6/6
Van encertar resta del T10: 17/42