Anàlisi escrit per Diego Martín (@martinthecaleb) de Le Puncheur

Anàlisi del recorregut UAE Tour Women

ETAPA 1 - dijous 5 de febrer - Al Mirfa - Madinat Zayed: 111 km

• Horari: 13:55 p.m. - 16:30 p.m. hora local (10:55 a.m. - 13:30 p.m. CET).
• Retransmissió: des de les 11:45 a.m. a Eurosport - MAX (Madrid UTC+1)

L’UAE Tour Women 2026 comença amb una etapa a l’emirat d’Abu Dhabi. No és un recorregut nou. Fa dos anys la segona etapa va tenir un traçat pràcticament idèntic. En aquella ocasió unes poques ciclistes no van arribar amb el mateix temps que la vencedora.

L’últim quilòmetre és completament recte i pla. Potria alguna cosa evitar la volata? Sens dubte, el pas per l’interior desèrtic. Des d’Al Mirfa, a la costa del Golf Pèrsic, fins a Madinat Zayed el vent (i les ganes d’algunes) podria canviar el devenir de la cursa. Entremig hi ha carreteres amples i rectes, amb algunes rotondes als accessos i sortides dels nuclis urbanitzats, que també poden contribuir al fet que, a base de fuetades i arrencades, el grup es vagi desintegrant.

ETAPA 2 - divendres 6 de febrer - Dubai Police Academy - Hamdan Bin Mohamed Smart University: 145 km

• Horari: 12:55 p.m. - 16:30 p.m. hora local (09:55 a.m. - 13:30 p.m. CET).

La segona etapa de l’UAE Tour Women 2026 es disputa a l’emirat de Dubai. L’inici a la Dubai Police Academy és un lloc ja habitual de la cursa, tant de sortida com d’arribada. Fins a la seva conclusió, l’etapa discorre per àmplies carreteres. El final no sembla excessivament complicat. Tot i que hi ha dues corbes de 90.º a 1 km i a 500 m de meta, l’amplada de l’avinguda no fa preveure que sigui un final massa tècnic o tàctic.

ETAPA 3 - dissabte 7 de febrer - Abu Dhabi TeamLab Phenomena-Abu Dhabi Breakwater: 121 km

• Horari: 13:40 p.m. - 16:30 p.m. hora local (10:40 a.m. - 13:30 p.m. CET).

La tercera etapa de l’UAE Tour Women 2026 discorre per l’emirat i la ciutat d’Abu Dhabi. També és un recorregut, en certa manera, habitual, amb final al dic de contenció. Tot i ser una jornada molt costanera, no és gaire probable que el vent sigui el principal protagonista. A priori, nova oportunitat per a les ciclistes més veloces.

ETAPA 4 - diumenge 8 de febrer - Al Ain Hazza Bin Zayed Stadium - Jebel Hafeet: 156 km

• Horari: 12:30 p.m. - 16:30 p.m. hora local (09:30 a.m. - 13:30 p.m. CET).

L’etapa final de l’UAE Tour Women 2026 té el símbol més conegut de la cursa. Què seria de l’UAE Tour Women sense Jebel Hafeet? La ja icònica ascensió que fa de frontera entre els Emirats Àrabs Units i Oman és el principal atractiu o al·licient d’aquesta cursa.

L’ascensió a Jebel Hafeet de 10,8 quilòmetres al 6,6 % de pendent mitjana s’espera que sigui, una vegada més, el jutge de la cursa. Els dos últims quilòmetres són bastant suaus respecte a la resta de l’ascensió. Per tant, l’escaladora o voltòmena que no es vulgui jugar-ho tot al seu rush final hauria de provar de demarrar abans. L’últim quilòmetre té una part descendent abans del repetjó final previ a la línia de meta. A 7,5 i 3,5 km de meta poden estar els punts més subratllats als llibres de ruta de les valentes.

EL TEMPS

Es preveuen temperatures càlides, més elevades que les del continent europeu. Es preveuen temperatures d’entre 24 i 27 graus durant la disputa de les quatre jornades de l’UAE Tour Women. És extremadament poc probable que plogui durant alguna de les etapes. Ja sabem que el vent sol jugar un paper transcendental en algunes etapes. Tanmateix, la previsió de vent a la segona i tercera etapes és baixa (10 km/h i ratxes de menys de 20 km/h), mentre que a la primera i última el vent bufarà amb una mica més d’intensitat (5 km/h més). Pot ser que no sigui suficient per ser determinant. Tot i això, no ens n’hem de refiar: convé revisar les previsions a última hora. L’orientació del vent en l’aproximació a Jebel Hafeet i en la mateixa ascensió pot marcar el devenir de la cursa.

FAVORITES PER A LA GENERAL DE L’UAE TOUR WOMEN 2026

Preàmbul

L’UAE Tour Women 2026 ofereix terreny per a tres tipus de ciclistes. Òbviament, les velocistes són les grans protagonistes, pel que fa als dies amb opcions, de l’UAE Tour Women. Amb la jornada final amb arribada a l’alt de Jebel Hafeet, les escaladores i voltòmenes adquireixen protagonisme. Però no ens hem d’oblidar d’algunes rodadores i especialistes en contrarellotge de cara als possibles ventalls: elles poden ser el punt d’inflexió d’aquesta cursa.

Velocitat: la reina Wiebes s’estrena el 2026

La neerlandesa Lorena Wiebes (SD Worx-Protime) és, lluny de qualsevol dubte, la referència en la velocitat. L’UAE Tour Women s’ha convertit en el debut habitual de Wiebes en carretera (UCI). Wiebes ha vençut en el 50 % de les etapes de la cursa, un fet que podria augmentar la pressió sobre la neerlandesa. Té al davant tres etapes en les quals serà la màxima favorita. Jebel Hafeet sembla encara una utopia, tot i que Wiebes ha mostrat una progressió notable escalant. Tampoc sembla que el seu objectiu (ni el del seu equip) sigui una transformació a l’estil de la que han intentat amb Lotte Kopecky.

Favorites

La neozelandesa Ally Wollaston (FDJ United-SUEZ) arriba a la cursa després d’omplir el sarró a Austràlia: tres victòries de cinc possibles i mostrant-se incontestable. Com l’any passat al Cadel Evans GOC, ha tornat a demostrar que és una altra gran velocista en evolució cap a alguna cosa més que les volates pures. Sembla que l’objectiu és millorar als colls i ascensions no excessivament llargues. Però encara queda per a Sanremo i les ascensions a la Cipressa i al Poggio. Ara és el moment en què ha de referendar el seu bon fer australià davant d’algunes capes del pilot. No hi són totes les que són. Recordem que s’estan disputant els Europeus en pista a Konya, però hi ha més primer nivell que les que van ser a Austràlia.

Chiara Consonni (CANYON//SRAM zondacrypto) és, sens dubte, una d’aquestes poques velocistes que, en un dia donat, pot vèncer Wiebes sense que aquest fet sigui una sorpresa. El canvi de pells de l’any passat li va costar. Ho va fer sola. Cap llançadora ni posicionadora seva es va mudar amb ella a Canyon, tampoc la seva millor amiga, Persico. Encara que amb la seva personalitat no sembli un problema, la química es desenvolupa amb el temps, i més en les volates. Aquesta temporada és clau per veure fins on pot arribar Consonni. S’ha perdut els Europeus de pista, per dues raons de pes: ser portadora de la torxa olímpica de Milano-Cortina i afrontar el repte d’aspirar al ceptre de la velocitat que ostenta Lorena Wiebes. Il·lusionants ambdues raons i també una mica aclaparadores.

Quan Wiebes va abandonar DSM a finals de 2022, la neerlandesa Charlotte Kool (Fenix-Premier Tech) es va destapar com una velocista de primer nivell. Tot i que el 2024 no va aconseguir tants fruits com el 2023, es va imposar a la seva antiga líder al Tour de France Femmes, aconseguint dues victòries. Tanmateix, la seva temporada 2025 va ser decebedora. A l’agost va mudar de pell i, encara que els seus primers mesos no van ser fructífers, hi ha expectatives que el canvi d’any hagi portat un nou impuls a la velocista neerlandesa.

Altres contendents i sorpreses

La coincidència de l’UAE Tour Women amb els Europeus de Konya ha fet que bastantes ciclistes hagin hagut de decidir entre una i una altra prova. Una de les velocistes que s’ha vist privada de participar en aquests campionats és l’irlandesa Lara Gillespie (UAE Team ADQ). Sens cap mena de dubte, pot ser una de les primeres segones espases en liza als Emirats. Un cas semblant és el de la italiana Martina Fidanza (Visma-Lease a Bike), que no ha acudit a defensar els seus èxits continentals i que és una altra de les aspirants als triomfs parcials a l’UAE Tour Women. A Austràlia no va estar tan present en les arribades com esperàvem, però, tot i així, es va endur el criterium alternatiu del Surf Coast Classic. Tampoc no ho va estar l’australiana Georgia Baker (Liv AlUla Jayco). Una caiguda la va apartar del Tour Down Under i, encara que va poder competir en les dues últimes jornades del periple australià, és previsible que el seu estat encara vagi a més als Emirats.

La cubana Arlenis Sierra (Movistar) és de tornada després de la seva maternitat. A Mallorca va deixar bones impressions. Al Trofeu Llucmajor va ser capaç d’ajudar en l’arribada la seva companya Ferguson. És previsible que el seu pic de potència encara no estigui al nivell de les principals velocistes en liza, però el seu retorn il·lusiona. També la canadenca Maggie Coles-Lyster (Human Powered Health) estava de retorn a Austràlia després d’una intervenció de l’artèria ilíaca i va donar la sorpresa a la prova d’un dia del Down Under.

La suïssa Linda Zanetti (Uno-X Mobility) és encara una no-hoper. Tot i que ja ha demostrat que és una potent velocista, encara no l’hem vista sortir victoriosa en una volata pura amb les primeres espases de la velocitat. Per què no trencar el sac als Emirats i demostrar que els nòrdics no es van equivocar amb ella?

Encara que no hi són totes les que són i hi ha alguns dubtes sobre la participació —déjà vu ciclisme any 2016—, hi ha algunes altres corredores que és possible que veiem lluitant per posicions capdavanteres en les arribades. Parlem de ciclistes com les italianes Eleonora Gasparini (FDJ United-SUEZ), Martina Alzini (Cofidis) i Martina Fidanza (Visma | Lease a Bike), l’irlandesa Mia Griffin (Picnic PostNL) o la danesa Emma Norsgaard Bjerg (Lild-Trek).

Escaladores i favorites al triomf final

Màximes favorites

Als Emirats ja hi ha algunes de les primeres espases del pilot internacional. La doble vencedora de l’UAE Tour Women Elisa Longo Borghini (UAE Team ADQ) és, sens cap mena de dubte, una de les grans favorites. Tot i que la italiana és doble vencedora a Jebel Hafeet, no ho tindrà fàcil: la participació d’enguany és la millor fins a la data, almenys de cara a la general.

La suïssa Marlen Reusser (Movistar) és una altra de les màximes favorites al triomf. Reusser va demostrar l’any passat que és una de les grans pel que fa a generals i voltes per etapes. Encara que al Giro estigués llastada i abandonés aviat el Tour, Reusser va mostrar un bon estat de forma al tram final de temporada. A Felanitx va deixar una bona sensació, tot i cedir abans que Squiban. És una de les grans favorites al triomf final.

La neerlandesa Anna van der Breggen (SD Worx-Protime) és una d’aquestes ciclistes que no necessita presentació. Tot i que la seva temporada de retorn no fos tan reeixida com hauria desitjat, ens va deixar amb la sensació que el millor encara està per arribar i que qui va tenir, reté. Juntament amb Longo Borghini i Reusser, és la gran favorita al triomf final.

La polonesa Kasia Niewiadoma (Canyon//SRAM-zondacryto) és l’altra gran favorita al triomf final. Tot i que l’any passat va tenir un inici una mica lent, el cert és que hi ha una diferència sensible entre aquest hivern i l’anterior: Niewiadoma no ha hagut de lidiar amb la càrrega mediàtica i promocional de ser el maillot jaune. Per això, esperem veure la polonesa lluitant de tu a tu pel triomf.

Altres favorites i candidates

La francesa Juliette Berthet (FDJ United-Suez) és una altra de les grans aspirants a l’UAE Tour Women. Tot i que la seva temporada passada va ser bona, no va acabar d’aprofitar les oportunitats en què no va estar supeditada a Vollering. Potser el canvi de cognom nupcial (Labous) porti aquell petit plus que li falta per convertir-se en una líder o guanyadora habitual de proves per etapes.

La mauriciana Kim Le Court De Billot - Pienaar (AG Insurance - Soudal Team) va ser una de les sensacions de l’any passat. Ja havia deixat grans sensacions i actuacions el 2024, però el 2025 es va mostrar com una corredora tot terreny. És una puncheur de primeríssim nivell, però també escala a un nivell sensacional. Al Tour de France Femmes potser va gastar massa en defensa d’un groc i de la seva companya Gigante, però sens dubte és una corredora a tenir en compte a Jebel Hafeet. És, a més, la més veloç de les favorites al triomf final.

I, seguint amb les sensacions de 2025, també hem de destacar la italiana Monica Trinca Colonel (Liv AlUla Jayco). La transalpina va fer un salt de qualitat tant en clàssiques amb cotes com en ascensions llargues i proves per etapes. L’any passat va ser una de les millors a Jebel Hafeet: per què no referendar-ho o millorar-ho?

Pensant també en les seves bones qualitats com a escaladores, hi ha tres ciclistes que pràcticament podríem considerar en un estatus o moment similar. Han demostrat de què són capaces al màxim nivell, però generen certs dubtes. Parlem de la francesa Marion Bunel (Visma | Lease a Bike), l’australiana Neve Bradbury (CANYON//SRAM zondacrypto) i la italiana Gaia Realini (Lidl-Trek). Totes tres han estat a Austràlia, però encara no han semblat tenir el cop de pedal d’altres anys. Pot ser, però, que simplement no hi hagués ascensions prou prolongades per demostrar les seves qualitats. Les dues últimes encaren una temporada de revàlida després d’un 2025 infructuós.

I, com solem dir, sempre hi ha marge per a la sorpresa, i més en els inicis de la temporada ciclista. La suïssa Petra Stiasny (Human Powered Health) i la neerlandesa Nina Buijsman (Human Powered Health) van deixar bones sensacions a Austràlia i són dues notables escaladores a tenir en compte en aquesta cursa.